Es coneguda l'evolucio i la preocupació del tema de la mort al llarg dels segles, des de la filosofia platònica fins als nostres dies. Propose fer una reflexió sobre la mort: però… Què es la mort? Què vol dir morir?.
La primera dificultat que es presenta al reflexionar sobre la mort és el problema de la seua definició. Esta dificultat surt d'un fet que tots podem constatar: ningú té experiència directa de la propia mort fins que es mor, ni ningú té percepció del que es la mort dels altres. Com diu Heidegger: "nosaltres no vivim la mort de I’altre [...] com a molt la presenciem", também Jaspers va dir al respecte: "Nosaltres no experimentem en sentit vertader la mort de I'altre". Aixi doncs, la mort es un fet que succeeix i pateixen els altres, ja que pels sentits, no podem experimentar el que la mort és.
La descripció de la mort que ofereixen els metges sembla només la solució amb la discusió d’un problema tecnic.
Morir significa doncs deixar de viure? La mort consistira en I'estat d'un esser que abans estava "animat" i ara ja no ho està?. La mort ens genera dolor per I’absencia definitiva i irreparable de persones fonamentals en la nostra vida. Però la vida continua, i el record i les vinculacions emocionals no desapareixeran. Aixi, no deixarem de viure si vivim en el record dels altres.
Fa més de dos mil anys, Epicur va dir "La mort és una cosa que no ens afecta, perquè mentre vivim no hi ha mort; i quan la mort esta ahi, no estem nosaltres. Per consiguient, la mort és una cosa que no té res a veure ni amb els vius ni amb els morts". Seguint la idea d'Epicur, la filosofia deuria lliberar I'home del dolor i dels temors: del temor als deus, de la por a la mort... demostrant que la mort no és res per a I’home.
Pero el fet real, que ningú pot questionar, és que morim. Aixi, els nostres dies no són ilimitats, estàn contats, la nostra vida no és infinita, hi ha plaços, i el plaç final és la mort. Ara bé, perquè la preocupacio per la mort?, com va dir el professor Aranguren "la muerte, hoy por hoy, no puede ser eliminada. Pero la preocupación por la muerte sí". Perque quan un problema té sol.lució no cal preocupar-se, i si no en té, preocupar-se per ell no servira de res.
Així, si la mort és el final, crec que el seu sentit és donar-li sentit a la vida, o dit d'una altra manera: viure una vida amb sentit, amb autonomia, seguretat, energia, impuls,..viure en pau i en equilibri.
Com podeu veure, en aquesta disertació la mort no és el final, ja que he començat parlant de la mort, i acabe parlant de la vida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario